La correcció, abans i ara
Cada quinze dies, Rudolf Ortega (Barcelona, 1970), corrector d’aquestes pàgines, analitza l’estat de la qüestió lingüística a la seva secció Brou de Llengua. No ho fa gaire sovint perquè és molt discret, però alguna vegada ha aprofitat aquell espai per explicar què és corregir i fer com si no. La de corrector és probablement la feina més invisible que hi ha al sector editorial, ni tan sols n’apareix el nom als crèdits. Probablement és per això que la figura d’Andreu Rossinyol (Sentmenat, 1948), primer corrector de Quadern, per al gran públic ha passat injustament d’esquitllentes per la història de la literatura catalana, però els que ens saben (com Ortega) el veneren i li reconeixen un paper cabdal.
